PART III
Conquesta de València
En el “Llibre dels Feyts”, crònica del rei català Jaume I, es narra que quan el rei anava cap a València, observant que no portava ni pendó ni bandera, va ordenar construir un amb els llençols dels cavalls.
També es narra que quan estava assetjant la ciutat de València, envià dir al rei musulmà que quan volguera rendir-se ho fera hissant en la torres de Bab el Satxar la bandera reial. (Crònica, c. 282): "I quan arribà l'altre dia, a poqueta nit, envií dir al rei i al Rais Abulhamalet (perquè els cristians saberen que València era nostra i no els feren cap mal) que posaren la nostra Senyera en la torre que ara és el temple. I ells van dir que els semblava bé. I nosaltres estàvem entre la Rambla i el reial i la torre, quan van veure la nostra senyera damunt de la torre, abaixaren del cavall i ens van posar de cara a Orient, i els nostres ulls van plorar, i besaren la terra per la gran gràcia que Déu ens havia fet"..
Efectivament el rei moro Abu Zayyan es va rendir el 28 de Setembre de 1238, hissant una bandera en la torre consistent en un drap blanc, sobre el qual s'havien pintat dos barres vermelles. Açò indicaria o bé que la bandera reial conservava dos pals vermells (i tres bastons grocs, perquè l'ús del blanc fou un error o més probablement la falta de tela adient), o bé que els musulmans coneixien la bandera reial de dos pals i fins i tot no estaven al corrent de l'ampliació a un nou bastó, sense que res excloga l'ús d'estendards amb mes bastons com es veu per la varietat de nombre en les pintures de la conquesta de Mallorca. De fet és lògic suposar que igual que el rei va fer construir una senyera quan s'acostava a València, fera construir una amb quatre bastons després de la seua conquesta.
Mencionen els anticatalans de València que la senyera de "dos barres [vermelles] fou reconeguda com senyera de València" com si es tractara d'una senyera diferent de la usada a Catalunya, però al contrari cal destacar que amb això es confirma l'afirmació catalana de què la mateixa bandera ondejava en tots els regnes d’En Jaume el Conqueridor. La bandera de tres bastons daurats és testificada en diversos portolans, segells i documents reials en el segle XIII i XIV, usada tant a València com a Barcelona i Aragó, i és, sens dubte el símbol reial en l'època. El seu nombre hauria passat a quatre bastons en 1230 i a cinc en 1240, però estes modificacions, no mantingudes després de la mort d’En Jaume I i recuperades més tard, crearien certa confusió en els artistes, amb la natural tendència a copiar el nombre de barres o bastons d'obres anteriors.
El nombre de barres
Bandera de quatre bastons daurats
En aquesta època (1238) el nombre de barres no estava fixat. Com hem vist hi ha exemples contradictoris que permeten aventurar l'ús de senyeres amb nombre de bastons variables. No obstant la senyera reial havia de contenir quatre bastons: un per Barcelona i els comtats feudataris; un altre per Aragó; un altre per Montpeller i els drets feudals dinàstics en el Carlades; i l'últim per Mallorca.
Representació heràldica i sigil.logràfica:
Bandera de cinc bastons daurats
Des de 1241 les barres daurades en els segells reials passen de ser tres a ser cinc. En 1266 Jaume I completa la conquesta del Regne de Múrcia. Efímera conquesta que prompte és transferida a Castella.
Representació heràldica i sigil.logràfica:
Es conserva a València l’anomenat Penó de la Conquesta que seria una reproducció fidel de la senyera reial de Jaume I. El rei concediria la seua senyera a la ciutat i Regne de València cap a fins de 1238, probablement quan ja s'havia afegit un cinqué bastó daurat que simbolitzava a València.
El citat Penó de la Conquesta, una fotografia del qual presa a l'arxiu Municipal de València apareix en la “Enciclopedia Europeo-Americana (Tom 66, p. 640) seria una reproducció fidel del seu original. Només l'afegit de la inscripció: "Año 1-2-3-8" (en castellà) que figura en la part superior de les barres grogues, ha fet dubtar de tal datació. No obstant és segur que la data va ser afegida molt després ("Banderas de España") en una rehabilitació feta en el segle XVII. Es coneixen reformes del penó en 1356, 1394, 1436, 1449 i 1459 ("Banderas" núm. 28) sempre amb indicacions de fidelitat amb l'original. “Las Provincias” indica que la primera menció escrita del penó data de 1538 la qual cosa és evidentment fals. Entregat a la ciutat de València pel rei, es deteriora per l'ús i amb el pas dels segles va haver de ser reconstruït diverses vegades i en 1449 es va fer un de nou però es va establir una modificació important: se li va afegir una corona (la corona figurava des de 1377 sobre l'escut caironat de la ciutat de València, per concessió reial). El penó anterior a la reforma de 1449, després d'una rehabilitació en 1459 va quedar en custòdia monàstica i passà a usar-se l’anomenada "reial senyera coronada".
El penó original (Penó de la Conquesta) és mencionat novament en 1538. En 1587 fou patí un incendi i fou restaurat en 1596 i de nou en 1638 (any en què probablement li fou afegida la inscripció). L'original reformat va passar a l'arxiu municipal de València en 1838.
Com hem vist en la conquista de Mallorca, el Penó de la Conquesta, fins i tot sense ser segurament el penó reial, si havia de ser idèntic (naturalment sense la inscripció) a un penó usat en la conquesta o poc després. El rei Jaume I feu diverses donacions dels penons usats en les seues expedicions a diverses entitats: hagué de fer-ho a la ciutat de València amb el Penó de la Conquesta com ho feu després amb la confraria dels negres de la ciutat, i per tant el penó representava el rei i no al Regne.
L'autenticitat del Penó de la Conquesta resta acreditada per les mencionades pintures del Palau d'Aguilar a Barcelona (referides a la conquesta de Mallorca en 1229 però que mostren una senyera sensiblement idèntica), les pintures del retaule de Sant Jordi de Pere Niçard (actualment en el Museu diocesà de la Ciutat de Mallorca) i les pintures murals del castell d'Alcanyís, també d'època pròxima, on igualment apareixen dos senyeres de quatre barres grogues i tres roges, una bocellada i una altra en punta. En l'escut del rei, conservat a València, s'aprecien quatre barres roges. La veritat és que entre 1228 i 1241 el nombre de barres roges oscil·le entre 2 i 7 i el de bastons grocs entre 3 i 8, però que des de 1241 les quatre barres roges i cinc bastons es generalitzen i este és precisament el disseny del Penó de la Conquesta.
La imatge de la senyera reial de tres bastons, usada durant més de cent anys (almenys des de 1112 a 1229) va persistir força temps. Fins i tot apareix a l'Atles de Cresques de 1375, havent-se atribuït també la reproducció de tan sols dues barres a la falta d'espai.
