EL P. JOSEP MARIA MIR I TRISTANY, C.M.F.
ha mort
Fem-ne memòria.
Carissime: ut pollicitus eram tibi de Mirio nostro me missurum. Plura et
longiora. Primum quidem litterulam, deinde quae scripsi de Mirio et in
diario SEGRE edita, postremo quas litteras miseram P. Caelesti Eichenseer.
Utinam placeant.
Vale in Domino semper jmcmf
1) Jomamir Patri suo Jacobo Sid sal pl, die 10 m. Maii a. 1994 Sallentii
tecum gaudeo.
mecum laetor
[de Barcinone Victore]
quod optimo sermone Latino uteris: perspicuo et simplici. Ego
oculis minus valeo. Orabis pro me!, et valebis in Dno Jm
2) JOSEP Mª MIR,
un lleidatà tan savi com pot conegut
S'ha mort a Barcelona un lleidatà il·ustre, un professor exemplar,
un mossèn savi i discret: el P. Josep Mª Mir i Tristany -Josephus Mª Mir,
Mirius o Tristanius com se signava ara i adés. Josep Mª Mir, que a néixer
a Bellvís l'any 1912 i ha mort a Barcelona el dia 29 d'aquest mes d'abril,
era un llatinista excepcional, conegut arreu on es conrea el llatí.
Entrà jove a la Congregació Claretiana, a Cervera.
Aprengué el llatí sota el mestratge de Maneul Jové, un llatinista
inquiet, fill de Vallbona de les Monges, que fundà dues revistes escrites
de cap a cap en llatí: Candidatus Latinus i després Palaestra Latina. Totes
dues es feien a Cervera i s'imprimien a la impremta Camps Calmet, de
Tàrrega.
Els lleidatans Manuel Jové, Francesc Moran, Josep Mª Mir i d'altres
arribaren a constituir una vera Schola latinitanis amb personalitat i
criteris propis i reconeguts.
Després de la guerra incivil, Palaestra, tingué com a director i
primer redactor el P. Josep Mª Mir. Escrivia en un llatí diàfan, lineal,
senzill, d'un classicisme elegant i contingut. Va escriure gran quatitat
d'articles, comentaris, recensions etc., sempre en llatí. Col·laborà
assíduament en la revista vaticana Latinitas, amb la qual havia mantingut
una viva diferència de criteris a l'hora
Orientà seu esforç d'anys a adaptar o crear mots nous per expressar
en llatí el nous invents i les idees noves. Aques esforç d'anys culminà en
el volum Nova verba latina, es dir: Mots llatins nous.
El Diccinario ilustrado latino-español, español-latino, de
l'editorial Spes, tan popular entre els estudiants, es deu en bona part al
P. Josep Mª Mir. En els anys del seu prolongat mestratge a Roma, com a
professor en el Pontifici Ateneu de llatí superior -Pontificium Institutum
Altioris Latinitatis, publicà un altre notable diccionari manual llatí
italià, italià-llatí.
Va dirigir també el curs de llatí per per correspondència de
l'acadèmia CCC, amb els discs corresponents.
Em dedicà un deliciós Donaldus Anas, és dir, l'Ànec Donald (o el
Pato Donald) traduït per ell, amb tots els ninots corresponents. Me'n
dedicava un exemplar perquè graviora vitae negotiola legendo discendo
subridendo aliquando levare valeas. Una mostra de la seva humanitat i del
seu bon humor: perquè puguis alleujar els petits trencacolls de la vida
llegint, aprenent i somrient.
I ara que per a bé o per a mal està de moda el Barça, m'escrivia
l'any 1994 en una petita nota: tecum gaudeo, mecum laetor de Barcinone
Victore: et felicito i m'alegro del Barça triomfant...
Mantenia normalment correspondència epistolar -commercium
epistulare- amb llatinistes d'arreu del món: francesos, italians, alemanys,
hongaresos, americans, davant els quals gaudia de gran prestigi. Hi
tractaven de omni re scibili desmentint pràcticament l'afirmació d'aquell
que afirmava que el llatí era una llengua aparcada des de fa un parell de
segles... No, per a molts, és una llengua ben viva...
Només he parlat del P. Josep Mª Mir com a llatinista. Com a home,
era d'una gran bondat. Com a professor tenia tota la senzillesa, la
humanitat i la laboriositat del savi. Com a prevere, sabia transmetre pau a
les persones que orientava espiritualment, en l'exerci callat del seu
ministeri. Com a claretià ha deixat la seva petja d'educador en moltes
generacions d'alumnes.
Certament ha pogut dir com Horaci: exegi monumentum aere perennius:
he erigit un monument més durador que el bronze: el monument de la paraula
ben dita, pensada i recreada.
Jaume Sidera
3) Jacobus Sidera cmf P. Caelesti Eichenseer s.d.p.
Meministine me? Jacobus Sidera sum, ille olim iuvenis latinae linguae
praeceptor, nunc iam senior septuagenarius... Tecum nonnullos conventus
latinitati fovendae adieram. At hodie volo te certiorem facere de lugenda
Mirii illius nostri morte. Pridie enim calendas maias (29 aprilis m.) ad
Patriam evolavit post 87 annos a sua nativitate, 67 a primis votis emissis
religiosis, 64 annos ab ordinatione presbyterali. Id accidebat Barcinone, in
valetudinario nostro ubi seniores aegrotive fratres nostri recipiuntur et
curam ab aliis fratribus comiter attenduntur.
Postremis his annis Pater noster in dies minus valebat. Oculis aliquantulum
capiebatur quo maxima cum difficultate lectioni se dare poterat. His diebus
neque loquebatur neque eum alloquentes plene agnoscere videbatur. Tantum cum
eum latine -praesertim si id minus recte fiebat- leviter subridebat.
In charta memoriali -detur veniae verbo- haec Horatii verba continentur:
"Exegi monumentum aere perennius. Non omnis moriar... Si me lyricis
(-scripsimus mysticis) vatibus inseres, sublimi feriam sidera vertice".
Quibus verbis in quodam articulo apud commentarios qui Latinitas
inscribuntur edito, Mirius noster carissimus adiciebat: "Nihil addendum. Nos
quoque cum Horatio sublimi animi meditatione, toto pectore caelestia
feriamus"....
Jam caelestia ipse tandem feriebat.
Pater Mir me paterne accepit cum anno 1939 iniebam in seminario mea
studia, cum decem annos natus eram, post horrendum bellum civile
hispanicum... Deinde linguae latinae magister meus fuit. Barbastri mihi
licuit -libuitque- cum eo in Palaestra Latina aliisque rebus collaborare. Me
habebat et fratrem et amicum et fere heredem. Eum maxime diligebam. Et ille
me multum diligebat.
Te quoque summa admiratione et amore prosequebatur. Teque optimum
mirandumque amicum habebat... Apud Patrem vere Calestem in pace requiescit
et pro nobis orat. Id sperare licet de illo viro optimo religioso,
presbytero, missionario Cordis Mariae Filio qui fuit mirandus Mirius noster.
Parce mihi si tibi non adeo latine scribam ut mereris. Parum et non
frequenter latinas litteras colere valeo.
Scribebam Ilerdae, in caesariana urbe, postridie calendas
Caritas Christi urgeat nos