|
Dels pares confessors segons sant Silvan el athonita
Fragments dels escrits de sant
Silvan |
|
|
Dels pares confessors segons sant Silvan el athonita
Fragments dels escrits de sant
Silvan |
|
Durant la gran Quaresma, durant les vespres al Vell Rossicon, el Senyor va donar a un monjo de veure el hiéromonjo Abraham a imatge del Crist. El digne pare espiritual havia revestit un épitrachilion i estava confessant. Quan aquest monjo va succeir al lloc on es confessa, viu el confesor, un ancià al cabell blanc, i es va adonar que la seva cara estava com el d'un jove noi. El propi confesor era molt sencer radiant de llum i similar al Crist. Aleshores aquest monjo va comprendre que el pare espiritual presta el seu servei en el Esperit Sant i que fora pel Esperit Sant que els pecats es perdonen al qual repent.
Si la gent podia veure en què Gloria es troba a un sacerdot que celebra la litúrgia, aleshores, a aquesta visió, ells caurien en terra i si el propi sacerdot es veia, si veia en quina radiació celestial presta el seu servei, es tornaria un gran asceta no entristir-se per qui que sigui la gràcia del Esperit Sant que viu en ell.
Escric aquestes línies, i el meu esperit s'alegrés d'això que els nostres Pastors siguin similars al Senyor Jésus Crist. Però nosaltres també, les ovelles, encara que sota'el tinguem una escassa gràcia, som no obstant això similars al Senyor. Els homes no coneixen aquests misteris, però Jean el Teòleg va dir clarament : Serem similars a ell (1 Jn 3,2), i això, no solament després de la mort, però ja ara, ja que el Senyor compassiu va donar sobre terra al Esperit Sant, i el Esperit Sant viu en la nostra Església ; viu en els Pastors ; viu en el cor que creu ; incita l'ànima a lluitar contra les passions ; dóna les forces necessàries per a la realització de les ordres del Senyor ; ens condueix cap a la veritat molt sencera ; va tornar a l'home tant bonic que va venir similar al Senyor.És necessari sempre acordar-se que un pare espiritual presta el seu servei en el Esperit Sant, i és perquè és necessari donar-li prova de la veneració. Creuen, germans, qui succeïa a algun de morir en presència del seu pare espiritual i que muriéndose ell a li digui : "Pare sant, dóna-me la benedicció de veure al Senyor en la Cel", i que el confesor li digui : "Va, el meu fill, i mira al Senyor", arribaria segons la benedicció del pare espiritual, perquè el Esperit Sant és el mateix al Cel i sobre la terra.
Els pregàries d'un pare espiritual tenen una gran força. Vaig sofrir molt de la part dels dimonis a causa del meu orgull, però el Senyor em va tornar humil i va tenir pietat la meva gràcia als pregàries del meu pare espiritual ; i, actualment, el Senyor ho va revelar que el Esperit Sant es basa en els pares espirituals, i és perquè tinc un gran respecte per a ells. Pels seus plegaries, vam rebre la gràcia del Esperit Sant i l'alegria en el Senyor que els agrada i que ens va donar tot el que és necessari per a la salut dels nostres ànimes.
Si l'home no diu molt al seu pare espiritual, el seu camí és tortuoso i no condueix a salut; però el qual diu tot, anirà dret en la Cel.
Un monjo em va demanar : "Diuen-me, què deuen fer per a corregir la meva vida ?" Li agradava menjar molt i fora de les hores fixades." Li dic : "Escriuen cada dia quant ha menjat i quins van ser els teus pensaments, i la nit lliri l'a el teu pare espiritual." Em diu: "jo no pot fer això." Així, no va poder superar la petita vergonya de confessar la seva debilitat, per això no es va corregir i es va morir d'un atac. Que el Senyor perdona al nostre germà, i que ens guarda d'una similar mort.El qual vol pregar deu sense parar ser valent i savi, i per a demanar tot consell al seu pare espiritual. Si el propi pare espiritual no va passar per l'experiència de la pregària, pregunta l'a pesar de tot, i per la teva humilitat el Senyor tindrà pietat tu i et guardarà de tot error. Però si es diu : "Aquest pare espiritual deu ser inexpert, ja que està massa ocupat, jo mateix vaig doncs a dirigir-me amb ajuda de llibres", està en una via perillosa i al límit màxim de la il·lusió espiritual. Conec varis que així es van equivocar en els seus pensaments, i, a causa del seu menyspreu per al seu pare espiritual, no van progressar. Obliden que, en el sagrament, és la gràcia del Esperit Sant que actua i que és ella que ens estàlvia. Així l'Enemic equivoca als ascetas perquè allí no tingui veritables homes de reso, però el Esperit Sant encén el nostre esperit quan seguim als consells dels nostres Pastors.
En el sagrament, és el Esperit Sant que actua per l'intermediari del confesor ; per això, quan es torna de nou d'en el seu pare espiritual, l'ànima experimenta la seva renovació per un sentiment de pau i amor cap al pròxim ; però si torna a sortir pertorbat d'en el teu pare espiritual, això significa que no es va confessar convenientment i que no va perdonar tot el teu cor ho mancant el teu germà.
Un pare espiritual deu alegrar-se quan el Senyor condueix cap a ell un ànima que vol penedir-se ; i, segons la gràcia que se li va donar, deu ocupar aquest ànima, i per a això rebrà de Déu una gran recompensa, com bon Pastor de les seves ovelles.
Sant Silvan el athonita (1866-1938)
El starets Silvan deixa el seu Rússia nadiva a l'edat de 26 anys i arriba al monestir rus de Sant-Pantéléïmon en Monte Athos en 1892. Ardent asceta, rep la gràcia de l'es prega perpetu i la veure el Crist. Se li dóna una paraula de salut per a si mateix i pel nostre temps: "Tenen el teu esperit infern i no es desesperen." Després de per molts anys de proves espirituals, adquireix una gran humilitat i l’hésychia, és a dir, la pau interior. Prega i plora per al món sencer com per a si mateix i viu a tot estirar dalt grau l'amor dels enemics. Home a la semblança de Déu, el starets Silvan és, per al monjo i escriptor catòlic Thomas Merton, " el monjo més autèntic dels segle XX." Mort en 1938, se celebra al sant starets va ser canonitzat pel Patriarcat de Constantinobla en 1987. La seva memòria el 26 de setembre. Els seus escrits es conserven en el llibre de 1995 del archimandrita Sofroni, Starets Silouane : Moine du Mont Athos. Vie - Doctrine - Écrits d'Éditions Présence, Sisteron.
La traducció a català del text en francès va ser realitzada per l'Assoc. DOXOLOGIA Euskal Herriko Bizantziar Musika Elkartea de Errenteria al juliol del 2003
