Mossèn Calassanç, Doctor en teologia, estava impressionat i desconcertat. La seva consciència no el deixava tranquil davant d'aquella misèria. Anà a trobar les autoritats de Roma, els mateixos mestres de les escoles, els jesuites i els dominics, que portaven les escoles superiors, per tal que es fecin càrrec també de l'ensenyament elemental dels pobres. Però res.

No restava altra solució que fer-se'n càrrec ell mateix. Però com?

L'ocasió propícia es presentà amb motiu de les visites que feia com a membre de la Cofraria de la Doctrina Cristina. L'abril i maig de 1597 visità la parròquia de Santa Dorotea "in Trastevere" i hi descobrí una petita escola parroquial, en la qual la major part dels alumnes pagava una quota mensual i només uns pocs, potser com a paga pels serveis prestats a l'església com a escolanets, eren gratuits. Santa Dorotea va representar per a ell el que l'etimologia grega de la paraula significa "un do de Déu". Va convèncer el rector que fes gratuita l'escola i hi acollís tots els nens, especialment els pobres del barri. Ell s'encarregaria personalment i amb la col.laboració d'alguns membres de la Cofraria tant de l'ensenyament com d'allò que calgués per al funcionament de l'escola.

Estava a punt de tenir lloc una revolució cultural radical. A la tardor d'aquell mateix any s'obriren les portes de la primera escola pública popular i gratuita d'Europa.

Anys després, l'any 1623, quan ja feia un any que havia obtingut el reconeixement de l' Orde de Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies, recordaria el mateix Calassanç:" L'obra de les Escoles Pies tingué com a inici l'església de Santa Dorotea al Trastévere, vora la Porta Septimia, per part d'alguns cofrares laics de la Doctrina Cristina, dels quals viu actualment el P.Josep de la Mare de Déu, anomenat ara així però llavors Josep Calassanç de Peralta, diòcesi d'Urgell, del Regne d'Aragó a Espanya. De Santa Dorotea passaren les escoles a l'inici de l'Any Sant 1600 a l'interior de Roma...".

L'interès per la canongia, que l'havia dut a Roma, quedà definitivament abandonat. Quan li dugueren el nomenament de canonge, que anys abans hauria acceptat amb molt de gust, hi renuncià tot dient: "He trobat a Roma el millor camí per servir Déu fent el bé a aquests pobrets i no els deixaré per res del món".

Havia nascut l'escola per a tots, però especialment per als fills del poble, inspirada en un concepte clar, orgànic i pràcti de les necessitats a què ha de fer front l'educació popular. La cultura no pot continuar essent un privilegi de pocs, cal que sigui extesa a tots per a un progrés veritable de la Humanitat. Allò que avui és entès per tot, encara que se'n faci difícil la realització en certs llocs del món, fou la gran intuició que inspirà l'obra calassància per a elevar la cultura del poble, però també per difondre els valors cristians en la societat.

Tal com escrigué Calassanç en el famós Memorial adreçat al Cardenal Michelangelo Tonti el març de 1621 per causa de les nombroses dificultats que obstaculitzaven el consolidament d'allò que havia iniciat, aquella obra constituia una empresa "veritablement digníssima, nobilíssima, més que plena de mèrit, adequadíssima, utilíssima, necessaríssima, naturalíssima, més que raonable, graditíssima, abundant de gràcia i gloriosíssima". Paraules aquestes sortides del cor d'un sant pregonament convençut de l'eficàcia transformadora de l'escola i enamorat de la pròpia vocació d'educador. "Pietat i lletres" esdevingueren molt aviat el lema de l'escola calassància, antipicant-se al binomi "fe-cultura" que constitueix avui dia l'objectiu fonamental de l'escola catòlica arreu del món.

Recordar-ho ara a 400 anys de distància d'aquella realització audaç és només una obligada commemoració, però també una invitació a tots els educadors, especialmente als educadors de l'escola catòlica, per renovar avui dia aquella experiència singular de l'allunyat 1597, que trobà en l'ensenyament una via privilegiada per a l'evangelització de la joventut.