Per la seva grandiositat i pel seu emplaçament, dominant tota la ciutat, l'església
de Santa Maria és el símbol identificador de Balaguer per excel.lència. L'any 1351 es va començar
a bastir aquesta església gòtica de pedra picada i d' una sola nau. Atreu especialment la seva puresa formal
i geomètrica, de contorns senzills i compactes, amb uns poderosos contraforts, i l' imponent campanar octogonal.
L´església està declarada Monument Històric-Artístic. El dia 1 de gener de 2000 es van estrenar les noves campanes.
El Santuari del Sant Crist es va construir sobre l'antiga església d'Almatà, originalment mesquita major, que fou destruïda
durant els anys de guerra entre cristians i sarraïns.
L'Església fou ofrenada pel comte Ermengol IV de Gerb, abans que caigués Balaguer al seu poder. L'any 1105, quan definitivament fou
conquerida la ciutat, fou reedificada. Va ser anomenada església de Santa Maria d'Almatà
(en veneració de la verge del mateix nom) i esdevingué parroquial fins a l'any 1351, en
què es convertí en església conventual de les clarisses.
La primera restauració, iniciada l'any 1610, consistí en la demolició de les parets i l'obertura de la porta principal actual. De l'antiga
església de la Mare de Déu d'Almatà encara podem veure restes de l'antiga porta, amb una rosassa (avui tapiada) a la banda que dóna a la zona enjardinada.
Després del 22 de març del 1626, en ser traslladada la imatge del Sant Crist al nou altar major, l'església deixà de ser anomenada amb l'antic nom i
fou coneguda com a església del Sant Crist. El 1787 era tal l'afluència de devots que hom realitzà el segon i definitiu eixamplament de l'església. D'aquesta
reforma en resultà l'església en la seva forma actual, a excepció de la façana, que
no era tan sumptuosa com ara. L'any 1912 es començà l'actual façana, de pedra picada,
obra de l'arquitecte barceloní Bernat Pejoan.
L'any 1930 s'acabà la façana, el 1951 fou construït el retaule i l' altar major i fou pavimentada la nau principal, el 1972 tingué lloc la renovació del
presbiteri. L'any 1997 s'obriren finestres a la part superior del presbiteri,
per tal de donar-li llum natural.
Les muralles com a teló de fons de la ciutat, la meravellosa façana que el carrer del Pont
ofereix al riu i el gran espai obert del Mercadal tanquen una
densa trama de carrers i passatges irregulars en el seu traçat, de característiques
excepcionals per ser un dels escassíssims nuclis urbans de formació àrab conservats,
que fan d'aquest Balaguer Vell una de les imatges més potents i de més identitat del
conjunt de les ciutats catalanes.
Les muralles de carreus gruixuts i consistents, amb els seus portals -del Gel, del Torrent, etc.-
encerclaven el nucli urbà i s'anaven extenent a mesura que la ciutat creixia. El seu origen cal
cercar-lo en el mateix naixement de la ciutat. Es conserva parcialment i posa, en la geografia de la ciutat,
el testimoni de la seva llarga història.
El Castell Formós, palau dels Comtes d'urgell i que Ferran d'Antequera manà enderrocar, reemplaçà
l'antiga Suda que els àrabs van construir per defensar la ciutat, situada a l'extrem nord dels dominis islàmics.
La seva localització es pot considerar d'estratègica: permet exercir un excepcional control visual de tot el seu entorn.
Per les cares est (que mira al riu), sud (que mira a Balaguer) i oest (la pujada al Sant Crist pel Torrent) devia ser pràcticament inexpugnable a causa dels espadats, i per la cara nord
estava protegit per una colossal muralla amb torres a les puntes i al centre, a més
del fossar (la cara que mira al Sant Crist).
El Pla s'Almatà és una zona extensa situada a l'Oest del Santuari del Sant Crist. En ell s'hi van establir els àrabs quan van arribar a les
terres avui catalanes pels vols del 713-715. És un dels jaciments arqueològics de l´època Islàmica més importants de
Catalunya.
Des de 1983 s' estan duent a terme excavacions, loes quals han posat al descobert una part important de
l'entramat urbà que existia al Pla. Una de les troballes més importants ha estat l'aparició de dos forns
de ceràmica que demostren que al Pla d'Almatà hi havia el barri dels terrissers en l'antiga Balaguer àrab.
L'expulsió de la comunitat jueva del nucli urbà l'any 1333, comportà la transformació urbanística més important
de la ciutat durant molts segles. La creació del barri jueu -call- al sud del nucli urbà suposà l'aparició
d'un nou espai que es convertiria en la plaça medieval porticada més gran de Catalunya: la plaça
Mercadal. Els seus 7.000 metres quadrats, així com la gran varietat de façanes i de tipus d'arcs de
les porxades, li atorguen una bellesa singular, gairebé espectacular. Es pot considerar el centre neuràlgic
de la ciutat.
Per tal de reduir el distanciament entre el Balaguer Vell i el Balaguer Nou en plena expansió s'ha bastit l'any 1998 una passarel.la que, a més
dels tres ponts, uneix les dues marges del riu Segre.
STA. MARIA I BALAGUER DES DE SANTA MARIA
>>>PAGINA PRINCIPAL<<<
|