PART II
La conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca (Menorca restarà com un petit regne musulmà feudatari durant alguns anys per a després ser incorporada a Mallorca) es verificà des de 1228. Van col·laborar decisivament en ella les naus de Pisa i Gènova. El Papa concedí a l'expedició un "vexillium vermilium" (bandera vermella). Alguns dibuixos mostren una bandera vermella amb l'escut caironat dels reis catalans en el centre. L'escut caironat s'atribuïa a les dones i el seu ús no es generalitza per a les armes reals fins més d'un segle després, per la qual cosa tal dibuixos serien un anacronisme.
Però els contingents de cada regne portaven els seus propis estendards. Així els catalans portaven la seua tradicional senyera, que apareix en forma bipartida, de dos barres vermelles i tres daurades.
Les forces genoveses usaven bandera blanca amb creu de Sant Jordi vermella.
Els pisans usaven bandera vermella amb la creu.
Aquesta bandera és mencionada amb la creu daurada en "Banderes", núm. 33, pàgina 28. No coneixem la font en la qual es va basar Adolfo Durán per a tal menció.
Barcelona-Aragó-Mallorca.
La conquesta de Mallorca s’inicià en 1228 i tal vegada alterà les tres barres o bastons, perquè d'un estudi dels segells pareix desprendre's que van ser quatre bastons (daurats) des d'aquesta època. No obstant s'entra en un període de confusió sobre el nombre de barres, perquè portolans, pintures i altres documents no són coincidents, i apareixen amb relativa freqüència les tres barres, així com cinc, set i huit. En les pintures del Palau d'Aguilar de Barcelona, datades a finals del segle XIII, es representa la conquesta de Mallorca i la bandera apareix amb dues, quatre, sis i set barres vermelles i tres, cinc, set i huit grogues.
El més lògic és suposar que s’afegí un bastó pel nou regne, restant amb quatre. Ara els bastons representarien: un a Barcelona i les seues dependències; un altre a Aragó; i un altre a Mallorca.
Mallorca musulmana
Una bandera que ondejava en el camp del rei musulmà de Mallorca en l'època de la conquista era vermell sobre blanc.
En els frescos es representen altres banderes amb l'hexagram i la mà de Fàtima, i algunes banderes de franges en diverses disposicions
Llibre del Coneixement de tots els Regnes
En el Llibre del Coneixement de tots els Regnes s'atribuïx a Mallorca bandera amb pals negres (6) i verds (6) de forma arredonida al batent, probable error amb els pals vermells i grocs de l'ensenya real.
Mallorca des de 1230
Sembla acreditat que a Mallorca s'usà escassament el Pavelló Reial. Jaume I ho va portar a l'illa en els últims dies de 1229, quan la Ciutat de Mallorca estava a punt de ser conquerida (fou ocupada el 31 de Desembre de 1229). L'estendard de Jaume I es menciona en esta època bipartit i amb tres bastons daurats (frescos del Palau d'Aguilar a Barcelona).
Però no és l'única forma perquè com ja s'ha indicat apareix també amb quatre barres vermelles i cinc grogues (i amb una sola punta) que seria un anacronisme derivat que les pintures són uns anys posteriors a la conquesta. Amb quatre barres vermelles i cinc daurades, i en punta ho dibuixa el llibre "Banderas de España", prenent la mateixa font, açò és les pintures de la Conquesta de Mallorca del Palau Reial de Barcelona.
També en les pintures el Palau d'Aguilar de Barcelona, a més de la bandera reial (amb cinc franges en total) col·locada en la tenda del rei, s'observa una altra bandera en una torre amb set franges vermelles i huit grogues.
En una altra imatge el nombre de bastons grocs pareix de sis.
El llibre “Banderas de España” mostra la bandera de set bastons grocs en forma triangular.
No està clar si aquesta confusió sobre el nombre de bastons es produïa en 1229, quan la conquesta de Mallorca, quan probablement el correcte eren tres bastons, o bé a finals del segle XIII quan es realitzen les pintures i en un moment en què el nombre de barres era incert, si més no canviant.
La concessió de pendó o bandera als regnes no era costum català (sinó castellana) i els reis catalans només concedien segells constituïts heràldicament o bé exemplars dels pendons o estendards reals, mostra d'honor i signe de sobirania, sense cap modificació, i concedits el mateix a tot un regne, que a una ciutat, com a una humil confraria.
Des de 1230 el pendó reial, amb dues, tres, quatre barres vermelles representa també a Mallorca i cal suposar-ho en la forma bocellada més característica de les banderes medievals catalanes.
Però a Mallorca el pendó més usat és el blanc amb creu vermella pròpia del braç militar barceloní, i dels cavallers de Sant Jordi d'Alfama, els que amb l'ajuda dels jueus de l'illa, assumixen l'administració i pacificació. També es van usar la bandera del Bisbe de Barcelona i la dels diversos cavallers que van obtindre feus en l'illa (moltes d'elles ben documentades, amb alguns exemples en "Banderas" núm. 33 i "Banderas de España" pagina 31).
