PART IV
Retorn als tres bastons daurats.
A la mort de Jaume I, el regne fou repartit entre els seus dos fills: al major, Pere II el Gran correspongué el nucli central, amb la capital dinàstica Barcelona i tota Catalunya incloent-hi la majoria dels comtats feudataris de Barcelona, i els regnes adjacents d'Aragó i València. Al segon fill Jaume II, correspongué el Regne de Mallorca, els comtats de Cerdanya i Rosselló i el senyoriu de Montpeller. Com que Jaume II posseïa el regne en feu de Pere II, la bandera usada era la mateixa en ambdós. El retorn als tres bastons explicaria l'aparició de documents d'aquest tipus posteriors a 1241 quan Jaume I va adoptar els cinc bastons.
Quatre bastons daurats
No consta que s'haguera modificat la senyera en el període de deu anys en què Pere i els seus successors van ocupar els estats de Jaume II (1285-1295/98). Pere el Gran havia conquistat Sicília en 1282 (després de rebel·lar-se els sicilians en favor de Catalunya), i aquest seria l'origen de les barres daurades i roges usades antigament en Sicilian (els colors vermells i groc persisteixen en la seua actual bandera), ja que el rei va disposar que per a Sicília s'alternaren les barres catalanes amb les àguiles negres de Sicília. Amb la incorporació de Sicília s'afegiria (segons Narcís Sentenach) el quart bastó daurat.
Cinc bastons daurades
Pere va morir en 1285 i li succeí el seu fill Alfons. El regne de Sicília passà a un altre fill anomenat Jaume. Possiblement no es van modificar els pals, perquè el rei Alfons va morir en 1291. El seu germà Jaume de Sicília fou proclamat rei dels comtats Catalans, de València i Aragó (Jaume II) i en 1295 va renunciar a Sicília rebent a canvi Còrsega i Sardenya, la conquesta del qual als genovesos fou llarga, culminant la conquesta de Sardenya en 1325 poc abans de la seua mort (1327). Li succeí el seu fill Alfons i a este (1335) el seu fill Pere III de Catalunya, IV d'Aragó i II de València qui va adquirir Mallorca en 1343, i Rosselló i Cerdanya en 1344 (Montpeller fou venut per Jaume III de Mallorca al rei de França en 1349). En els segells reials d'esta època apareixen sempre cinc pals daurats i quatre rojos.
La reincorporació de Sicília a la corona tingué lloc en 1377. Amb això Pere dominava el Principat (nucli central i part més important i de major categoria dels seus dominis) cinc regnes (Aragó, Mallorca, València, Sardenya, i Sicília) i altres diversos territoris (comtats, ducats, vescomtats i senyorius) que equivalien almenys a un Regne; per tant els bastons daurats haurien de ser almenys set, però de fet únicament consta que per esta època s'afegí una sexta barra (“Enciclopedia Europeo-Americana”) que en tot cas hauria de desaparéixer en 1392 quan el seu fill i successor Joan va confiar el Regne de Sicília al seu fill Martí. En el regnat de Joan II (1458-1479) apareix novament en els segells l'ús de sis barres daurades, segons pareix pel fet que fou rei de Catalunya, Navarra, Aragó, Sicília, València, Mallorca.
Representació heràldica i sigil.logràfica:
Des de llavors (1392-c.1460 i després de 1478) es van usar les cinc barres d'or i quatre de gules. Representacions de la bandera la presenten bipartida:
La dinastia catalana s’extingí amb Joan II. Li succeí una dinastia d'origen castellà ràpidament integrada a Catalunya. El darrer rei d'aquesta dinastia, Ferran, a l'enviudar de la reina Isabel de Castella, intentà preservar la independència dels territoris de la corona catalana i va casar amb una princesa de Foix, però desgraciadament, a pesar de repetits intents, no tingué fills barons i la casa d'Àustria (dinastia que ja governava a Castella) arribà al tron català, sense guardar a penes consideració a la simbologia nacional catalana.
