HISTÒRIA DE LA BANDERA ALS PAÏSOS CATALANS

PART VII

Part d’aquesta informació (amb algunes referències anteriors) conté rectificacions a les errònies  informacions publicades en un pamflet anticatalà editat pel periòdic “LAS PROVINCIAS”, de tendència ultradretana (5, 6, 7 i 8 d'octubre de 1998).

València: La senyera coronada                       

Els militants anticatalans asseguren que Pere III de Catalunya, IV d'Aragó i II de València va concedir una senyera coronada d'or en fons blau, l'any 1377. La menció del Manual de Consells de València (anys 1375-1383, n. 17, sig. A) és tan incerta que pot afirmar-se que no té relació amb senyeres i certament no menciona el blau. Es justifica la suposada concessió amb el valor demostrat pels valencians en lluitar al costat dels catalans en la defensa del Regne contra l'atac de Pere el Cruel de Castella. Sembla probable que es tracte de la concessió d'un segell amb corona (després portat a la senyera reial) però el cairó amb la corona podria no correspondre al cos de l'escut (perquè està ben documentat un altre escut per a València) i per tant podria ser que compartiren camp amb l'escut existent com ocorre en els casos de les ciutats de Castelló i Alacant. L'ús de la corona reial catalana en la bandera reial catalana, convertit tot això en el símbol de València, demostra fins que punt els dominis reials de Catalunya i València, fins i tot gaudint d'institucions regionals, estaven units.

La forma de cairó en l'escut es considera un símbol femení, ja que València era considerada d'aquest genere. A finals del segle XIV no obstant la forma caironada d'escut tendia ja a generalitzar-se.

En 1401 el rei Martí va concedir al gremi de Drapers de València que usara la Bandera Reial amb el símbol del Gremi a sobre. Dita concessió resta reflectida en una aquarel·la contemporània, treta del registre 2282 de l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó (a Barcelona). La Bandera Reial conserva la forma bocellada semblant al Penó de la Conquesta.

Consta una menció per a l'ús de la Bandera Reial a València: el Reial Privilegi de Salvaguarda atorgat pel rei Martí a Benasal i altres viles de la comarca del Maestrat el 15 d'Abril de 1404. En ell s'ordena que “Penones Regios apponant seu affigant aut apponi faciant vel afigi”, és a dir, "posen o fixen Banderes Reials, o les facen posar o fixar". El 17 de Maig del mateix any es va presentar a Benasal el comissari reial, Jaume Sala, que va procedir o col·locar quatre banderes reials: en el Portal d’en Salla (on hi ha un mural commemoratiu), en La Cort o Sala de la Vila, en la Torre de l'Abadia i en la Torre de Sant Agustí de la Mola; i va ordenar “que si per qualsevol causa tals Penons Reials... es destruïen, queien o s'espatlaven, els donava llicència o facultat perquè els pogueren reparar, apanyar, canviar i augmentar o disminuir la seua grandària”.

En 1406 el rei Martí va fer menció a antigues banderes: "Vull parlar-vos d'un fet molt valerós que el senyor rei nostre besavi va fer quan va enviar al senyor rei, el nostre avi, el seu fill, a la conquesta de Sardenya, el qual tenint en les seues mans nostra bandera reial va dir estes paraules: Fill, vós done la nostra antiga bandera del Principat de Catalunya la qual té un singular privilegi que és necessari conservar bé; tal privilegi no està falsificat no inventat, sinó que és pur i net i sense cap taca, i confirmat per Butla d'Or; i és que mai en camp de batalla on la nostra bandera reial ha estat, mai ha estat vençuda ni desbaratada; i açò per singular gràcia del nostre senyor Déu i per la gran fidelitat i naturalesa dels nostres ciutadans".

Un escut amb corona apareix en un manuscrit de la Biblioteca Nacional de París (Sig. Cap.Ge. B. 8268) datat en 1410, i es menciona que és l'escut de la Ciutat i Regne de València. Les mencions al color blau modernes són incorrectes, com quan Vicenç Vives diu que "el color blau del qual els antics reis d'Aragó els nostres antecessors il·lustres, solien portar en les seues banderes" sense que existisca cap altra constància que la seua paraula de l'ús del color blau en banderes dels reis d'Aragó ni abans de la seua incorporació a la corona catalana ni després. Per a salvar este problema s'ha considerat derivar-ho d'un suposat escut blau de Sobrarbe, un altre jeferia pirinenca titulada regne, després afegida a la jeferia d'Aragó. Naturalment l'escut de Sobrarbe, l'existència de la qual és anterior a l'època heràldica, és una creació posterior (relativament recent) i no pot ser al·legat com a origen del color blau de l'actual senyera valenciana.

El 1419 el rei Alfons el Magnànim va crear la Generalitat Valenciana. El Palau de la Generalitat fou construït en el segle XVI i fou decorat amb diverses pintures murals, entre elles les del Saló de les Corts, aproximadament de 1590. Les dites pintures reflectixen l'ús dels colors or i vermell per a la decoració (cortinatges). El símbol reial es repetix per tres vegades en forma de tres àngels custodis que porten la bandera reial bipartida i l'escut del Regne. També l'àngel custodi del regne, en el frontal de la Capella, porta la mateixa bandera. Cap menció al blau pot trobar-se en cap document.

Publica “Las Provincias” que "la causa que els nostres avantpassats triaren el color blau fou, potser per ser el de major harmonia amb el color or de la corona. En la ceràmica valenciana del Segle XV era usual aquesta combinació. A França també ho utilitzaven com a fons heràldic de la flor de lis". D'existir la banda blava, totes aquestes raons serien més acceptables que vincular tal color amb Sobrarbe. Una altra raó possible és que en l'escut tradicional de València, que dataria del 27 de Maig de 1312, en el qual figurava la ciutat amb fons de cel blau i peu d'aigua (és a dir blau), conservara el seu fons en modificar-se. Escassos elements cal permeten pensar en l'ús del blau des de 1377. Ni tan sols en l'únic element cert existent, l'original de la senyera coronada, confeccionada el segle passat, el color de la tela és blau sinó que és gris blavós, encara que podria tractar-se d'una decoloració pel temps. La primera menció escrita del blau és només de 1876 i encara que la senyera conté elements més antic, el conjunt seria una reconstrucció de mitjan del segle XIX. Les senyeres anteriors, amb corona, serien bocellades.

La bandera coronada original (coneguda per Reial Senyera) es conserva en una vitrina de l'Arxiu Municipal i apareix fotografiada en l'enciclopèdia “Europeo-Americana” (Tom 66, p. 641). La bandera és de confecció relativament moderna (probablement de mitjans del segle XIX com resta dit), i va substituir a una altra anterior deteriorada. La seua relació amb la bandera de 1377 és si més no dubtosa.

La bandera amb corona va haver de confeccionar-se per primera vegada després del 31 de Maig de 1449 quan se substitueix la senyera anterior (el Penó de la Conquesta) "per una nova senyera semblant, però amb corona..." (Manual de Consells, Arxiu Històric Municipal de València, A-34, fol. CC, anys 1447-50) però documents posteriors no mencionen la corona.

En 1459 fins i tot va patir una nova reforma sense que se sàpiga si ja portava corona. La bandera original va passar en custòdia al Monestir de Sant Vicent de la Roqueta (fins a 1838) i la nova senyera amb corona pareix la usada des de llavors.

En 1481 es menciona l'asta (de llança llarga i daurada) però no la corona. En 1503 es va confeccionar una nova bandera, però fins i tot es dubta que tinguera la corona, i certament és molt poc probable que la tinguera en blau (en 1503 es menciona específicament la compra de "seda blava per a la confecció d'una bandera reial" però com veurem esta tela tenia un altre ús) i en 1545 es va afegir en el cim de l'asta la rata penada fet per l'argenter Joan Ferrís i torna a mencionar-se la compra de tela blava: uns 20 cm. quadrats, que no corresponen a les que conté l'actual bandera i a més s'indica que són per a col·locar unes tovalles sota l'elm que remata l'asta de la bandera, la qual cosa demostraria que en tal any la senyera fins i tot no contenia la banda blava. Amb corona o sense brodada (i els més probable és que les senyeres posteriors a 1449 tingueren brodada la corona) no resta acreditat que anés en franja blava (de fet pràcticament és segur que la franja blava fou molt posterior). El brodat de la corona fou una anomalia que resta sense sanció per la desaparició de la dinastia catalana i l'assumpció dels símbols castellans per part dels successius reis.

Reconstrucció de la senyera coronada (c. 1449-c.1850). Esta senyera fou successivament restaurada. El brodat de la corona no està documentat.

La senyera fou destruïda per un incendi en 1586 i es va reconstruir i l'argenter Joan Calderón va fer una nova rata penada sobre elm per al cim de l'asta. La rata penada sobre elm fou restaurada en 1596 per l'argenter Eloy Camañes, fent-ho més petita perquè la senyera no fóra tan pesada. Finalment la rata penada sobre elm fou canviada en 1638, substituïda pel forjat per l'orfebre Simón de Toledo, i que fins i tot subsistix.

El fet d'incloure la corona suposaria que el seu ús era preferentment vertical. En les següents reconstruccions apareix la bandera com va poder ser entre 1449 i c. 1850, supòsits de bandera bocellada amb franja groga, vermella i blava.

Supòsit de bipartida, mateixos colors:

Perquè fou incorporat el color blau? És impossible dir-ho amb seguretat. Va poder ser usat simplement per ser un color molt adequat per a contindre una corona brodada en fil daurat.

Una altra teoria menciona que en una reforma de mitjans del segle XIX hagué de decidir-se el canvi de la forma bocellada (no habitual en banderes) per la forma bipartida que mostren les pintures del Palau de la Generalitat. Una vegada convenientment arreglada la bandera quedà curta. Però aquesta teoria requereix que la corona no existira fins i tot a mitjan segle XIX. Per a compensar la curtedat de la bandera i seguint un costum del neogòtic llavors imperant, la bandera fou unida al pal per mitjà d'un pedaç de tela grisa, tapant la junta amb una franja vermella (i en el gris blavós es va brodar la corona i en el vermell els adorns). La senyera reial continuava sent la mateixa, encara que bipartida en compte de bocellada, disseny més reconegut; l'afegit era per a penjar la bandera (i per a completar-la) i no part de la mateixa. Esta teoria xoca amb la gran probabilitat que la corona ja existira. Si la bandera resta curta, la corona brodada no haguera restat en l'afegit blavós, sinó en la part de les barres; si s'haguera creat una bandera totalment nova, l'afegit haguera sigut innecessari.

Reconstruccions, segons les dues principals teories. La corona és a penes reconeguda sense ajuda dels textos, per les seues successives estilitzacions.

Reconstrucció final (tal com es conserva)

Guillem Renat (Josep Giner) deia en 1933 sobre el blau: "S'ha conservat el costum vuitcentista d'afegir la bandera al pal per mitjà d'un tros de drap de color, generalment blavós”. A València els valencianistes provincians creien que la banda de color serveix per a diferenciar la bandera de la catalana. Els pobres no saben ni com era la bandera valenciana medieval. Centenars de vegades està escrit que la bandera valenciana són els quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'al·ludix a un altre color. “És necessari usar la bandera valenciana sense dibuixos ni adorns, ni pols ni cap altre afegit més o menys blavós".

El cerimonial per a la bandera fou creat suposadament pel rei Pere III de Catalunya i estableix que la bandera no s’ha d'inclinar-se davant de ningú; que no ha d'eixir per la porta sinó baixada verticalment del Balcó del Consistori (l'equivalent al Consistori era el Consell de la Ciutat); i que la seua custòdia estiga encarregada al Mestre Racional qui la lliurarà al Justícia de lo Criminal per a les commemoracions ciutadanes i al Cap del Centenar de la Ploma (milícia local) per a les eixides per contrafur o en defensa del Regne. Curiosament la guàrdia de la senyera coronada es creà el 23 de juliol de 1376. En canvi es menciona en 1369 el dret d'encunyar florins d'or (la moneda comuna dels regnes) a València amb la corona reial en el seu revers i el dret a escriure València amb la lletra "L" coronada. Prop de 1377 es menciona un privilegi reial per a un escut caironat amb les quatre barres roges i cinc daurades, que corresponia al segell del rei.

La milícia del Centenar de la Ploma a qui corresponia la custòdia de la Reial Senyera, es distingia per una ploma en el seu elm. El seu estendard era blanc amb la Creu de Sant Jordi vermella. La senyera reial concedida era la de dos barres bipartida.