Portolans
A pràcticament tots els portolans del Segle XIV (i en especial en els de l'escola mallorquina dels jueus Abraham i Jafuda Cresques) Catalunya apareix representada amb bandera a Barcelona, amb un aquarterat format per les barres reials (dues vermelles) i la creu de Sant Jordi, la terminació és bocellada, i també en punta.
alència apareix representada per la bandera amb dues barres vermelles i flocs.
I Mallorca per un aquarterat que és una altra possible interpretació del pavelló de 1312.
Les anteriors banderes estan tretes de l'original del portolà de Mecia de Viladestes, un altre jueu mallorquí, datat en 1413, que es conserva en la biblioteca nacional de París (Sign. Ge. AA. 566). “Las Provincias” mostra una reproducció del portolà amb la bandera de València amb una franja blava i corona (inexistent en l'original) i la bandera que correspondria a València s'ha dibuixat sobre Aragó (que en el portolà original no té bandera), mentre que la de Mallorca segueix igual.
“Las Provincias” menciona un altre portolà de Gabriel Valseca de 1439, on hi hauria una bandera (o dues banderes ja que el text és molt ambigu) amb dos rectangles, un blau amb corona i un altre amb les quatre barres vermelles i cinc grogues. Ja que no ho reproduïx i no disposem de l'original no podem analitzar-ho, però del propi text pot sospitar-se que es tracta de dues banderes: la de ciutat i la del Regne i que no es reprodueix precisament per açò.
Finalment en el portolà de Joan Martinez de 1540 la bandera de València apareix en disposició vertical amb la corona sobremuntada; el fons de la corona és fosc com els pals o barres el que suggerix fons vermell. La bandera de Catalunya és semblant, però rectangular i amb els pals o barres en vertical (contenint cada rectangle quatre bastons daurats i tres pals vermells); el primer i quart quarter contenen la creu i el segon i el tercer les barres.
Deixant a banda les banderes identificades amb zones especifiques dels Països Catalans, en els portolans apareixen altres banderes amb els colors reials.
En la carta de navegar del mallorquí Dolcert apareix en la regió murciana una bandera vertical de dos franges, sense pintar, però que cal suposar groga amb dues franges vermelles.
Semblant bandera mostra Dolcert per a la ciutat de València però sense ser rectangular sinó amb forma bocellada. La primera bandera, però amb flocs apareix com hem vist en l'Atles de Cresques com a bandera de València (veja Butlletí núm. 10) i també apareix en la reproducció de la nau del navegant Ferrer que l'any 1346 va arribar a la desembocadura del Senegal i del Níger.
Les naus reials en el segle XIV i XV reproduïdes per Domenech mostren gallardet bipartit amb dues franges, de l'època del rei Pere el Cerimoniós, i les abans mencionades de Dolcert (veja Butlletí núm. 10).
Procedent del tríptic al·legòric del comerç de Barcelona, Calvo i Gravalos ressenyen una bandera també amb dues franges, però amb “farpas” grogues. Correspon al segle XIV. La seua qualificació de bandera valenciana ha de ser un error, ja que lògicament es tractaria d'una bandera de comerç barcelonina.
En la carta de Guillem de Soler i de Mecia de Viladestes apareixen diverses banderes reials, quatre corresponents al nucli del Regne, dos de Sicília, una de València i una de Montpeller.
Una bandera de Caller (Cagliari) és idèntica a la de València del mapa de Cresques abans mencionada (per a la imatge veja Butlletí núm. 10), bandera que es repeteix per al nucli del regne.
Apareix també una bandera més o menys bocellada de dos franges.
Una altra bandera semblant té la terminació en triple arredonit, major el central.
Una bandera de quatre franges amb flocs constituïx una novetat. Se suposa dibuixada per Mecia de Viladestes.
