Durant l'època franquista existeixen els anomenats jurats d'empresa, però alhora s'organitzen agrupacions de gent que desprès formen part dels diversos grups com Comissions, UGT, en definitiva, de gent que pertany a grups d'esquerra en general. Aquests grups que s'anomenen de diverses maneres: plataformes, comisiones obreras (no l'actual sindicat). A la mort de Franco es comencen a legalitzar els sindicats els grups se separen, neixen sindicats nous a part de la UGT i la CNT que ja existien. Dels nous, CC.OO., s'apropia del nom que tots havien estat fent servir fins aleshores. A Banesto hi ha un grup que creiem en una acció unitària, més que individualista formem un col·lectiu, que no es legalitza, sinó que estem més per la labor d'actuar com col·lectiu integrador de la plantilla en el que les decisions es prenen en assemblea, on no hi ha jerarquies, i que vol unificar tots els treballadors. Aquestes característiques podrien semblar properes a la CNT, però ens hi allunyem, perquè fugim de l'agrupació sectària. Durant temps s'actua d'aquesta manera sense legalitzar. L'any 1978 arriben les primeres eleccions democrátiques als Comitès d'empresa, creanse una divisió i la part que volia presentar-se a aquestes eleccions, i per tant establir-se com a grup guanya, i es presentense sota el nom "Delegats escollits per la Assemblea" i posteriorment com a "No Afiliats" (N.A.A.). Com que els membres del grup eren unes persones carismàtiques i conegudes al banc, reben molt de suport i van sortir escollits als quatre comitès als quals s'optava. A altres bancs, també es presenten altres grups amb les mateixes idees de funcionament, però sota noms diferents com C.A.T. (Col·lectiu Autònom de Treballadors)... Durant algun temps, va funcionar una coordinadora de Banca que reunia tots aquests grups de característiques molt similars. Servia per coordinar accions i proposar aspectes dels convenis. A partir de llavors, el Col.lectiu de Treballadors Assemblearis sempre hem estat presents als comitès i a partir de 1986 quan els sindicats majoritaris (CC.OO., UGT), han anat captant més afiliats i alhora mes votants, hem anat perdent membres, però som un dels únics sindicats d'aquests tipus que sempre hem estat presents. Actualment sobre l'àrea de Barcelona som gairebé l'únic, sindicat que actua d'aquesta manera, sense dependre de cap altre grup més generalitzat. Resumen del trabajo realizado por Xavier Ortuño.